LA DESINFORMACIÓ
La comunicació
La comunicació, que està relacionada amb l'instint de coneixement, ens permet tenir consciència dels altres, del nostre entorn i de nosaltres mateixos.
Passem gran part dels nostres dies utilitzant internet (converses, cerca d'informació, oci)... Per què ho fem?
Perquè, com a espècie, hem de practicar l'activitat essencial per a la nostra supervivència: la comunicació.
L'instint de coneixement, al seu torn, sorgeix de la cerca de la seguretat i ens ajuda a prendre decisions.
El món de la informació
Vivim en un món ple d'informacions, no totes certes, que ens poden portar a l'equívoc i a les opinions formades a base de prejudicis. És per això que cal diferenciar entre la realitat subjectiva i la realitat objectiva.
6 de cada 10 espanyols creu que sap distingir entre notícia certa i notícia falsa.
INFOXICACIÓ
INFODÈMIA
MÓN DE LA INFORMACIÓ
La desinformació en la història
Font: tesorillo.com
Font: infobae.com
Font: wikipedia
Font: wikipedia
Persecució primers cristians
44 aC. Calúmnies contra Marc Antoni
Nazisme (1933-1945)
Oficina d'Influència Estratègica (2001)
La propaganda i els mitjans de comunicació nazis afirmaven que la causa de les desgràcies d'Alemanya eren els jueus.
Octavi va llançar una campanya de propaganda en contra de Marc Antoni. Posava frases a les monedes, tot calumniant-lo com si fossin tuits.
Els primers cristians van ser perseguits perquè corrien rumors que deien que eren caníbals, incestuosos i infanticides.
El Dep. de Defensa va crear l'OIE per difondre informació falsa que ajudés els EE.UU. en la guerra contra l'Afganistan.
Les primeres publicacions de fake news
"Great Moon Hoax" (The Sun)
El monstre del llac Ness (Daily Mail)
Litografia de l'"amfiteatre de robí" publicada en el 4t (de 6) article de The Sun. 28 d'agost de 1835.
La notícia, tal com va ser publicada al diari l'abril de 1934.
Font: Viquipèdia
Font: Daily Mail
...i alguna confusió!
La guerra dels mons (1938)
Font: wstam.com
Font: pinterest.com
Font: slate.com
El negacionisme
Font: wikipedia
Font: ccma
Font: NASA
Tot plegat ha comportat que molta gent desconfïi per sistema. Fins i tot de fets reals i provats!
3.5%
7%
Segons el I Estudio sobre el Impacto de las Fake News en España, de la Universidad Complutense de Madrid, el 90% dels espanyols ha compartit, alguna vegada, una notícia falsa. Dels quals...
89.5%
Classificació de les fake news
Segons grau d'intenció d'engany
Sàtira o paròdia
Connexió falsa
L'objectiu no és l'engany, però la informació podria portar a confusió, ja que el seu format és similar a les notícies autèntiques.
La comunicació no explica amb exactitud els fets que són notícia.
Contingut enganyós
Context fals
El contingut de la notícia és cert, però el context és fals.
Informacions que no són certes per perjudicar algú o alguna cosa.
Contingut manipulat
Contingut impostor
Suplantació de l'autoria.
Modificació del contingut de la notícia per al benefici propi.
Classificació de les fake news
Segons voluntat
Segons grau d'intenció d'engany
Errors involuntaris
01
Contingut inventat
No tenen mala intenció, però generen informació igualment perillosa.
El contingut és totalment fals.
Manipulació intencionada
02
Una notícia falsa s'escampa 6 vegades més ràpid que una de certa.
- Ojectius ideològics (propaganda) i/o econòmics.
- Diverses formes de manipulació.
Continua
Classificació de les fake news
Segons voluntat
02
Manipulació intencionada
Formes de manipulació: Cherry picking: la notícia s'explica escollint de manera interessada una part de les dades. Telèfon trencat: informació boca-orella que perd detalls i precisió, fins a modificar-ne el contingut. Pot ser involuntari. Likes i followers comprats: pretenen exagerar la popularitat per mitjà de bots. Generalització: els mitjans fan que, d'un cas aïllat, la població pensi que tot/tothom és d'aquella manera. . Opinions com a veritats absolutes: gent que, opinant, ho ven com a única opció vàlida. Perquè siguin informacions certes cal que aportin dades que les verifiquin.
Els biaixos
Segons els nostres prejudicis, estarem més predisposats a creure unes informacions que unes altres.
01
02
03
04
05
projecció
efecte marc
arrossegament
autoritat
confirmació
Acostumem a atorgar a algú que admirem i respectem la total credibilitat de tot allò que diu (ídols).
Està demostrat que ens creiem més allò que coincideix amb el nostre punt de vista i les nostres creences, encara que siguin poc probables.
Tendim a creure que els altres diuen el que a nosaltres ens interessa que diguin, encara que no sigui ben bé així.
Solem valorar molt més la forma en què se'ns presenta la informació que no pas el seu contingut.
Ens inclinem a creure molt més una cosa només perquè un grup gran de persones ho creu.
Exemple
Exemple
Com identificar les notícies falses?
05
04
03
01
02
ÉS POSSIBLE
QUIN
ON
QUI
QUAN
ÉS L'AUTOR?
S'HA PUBLICAT?
S'HA PUBLICAT?
INTERÈS HI PODRIA HAVER AL DARRERE?
Preguntes clau
QUE ES TRACTI D'UNA SÀTIRA?
Preguntes clau
Coneixem el mitjà o la font? A quina ideologia serveix?
És conegut per tenir alguna ideologia en concret?
Cal que les informacions siguin recents.
Com identificar les notícies falses?
Consells
Fixar-nos en quina és l'adreça d'on prové la informació i no clicar si ens sembla sospitós (són habituals i vàlides adreces .cat, .es, .com, .org, .eu).
Llegir sempre més enllà del titular.
Desconfiar de fonts anònimes o de noms desconeguts.
Diferenciar entre opinions i fets. No és el mateix un periodista, que ha de seguir un codi deontològic, que un youtuber.
Les notícies que prometen cures miraculoses, alerten de desgràcies planetàries o parlen de teories de la conspiració solen ser fraudulentes.
Seguir perfils oficials i experts en la matèria (gencat, 112, Mossos, CatSalut, mitjans de comunicació coneguts...).
Els continguts morbosos acostumen a ser virals, però NO certs.
Contrastar amb altres fonts: si no apareix a altres mitjans, és sospitós.
Desconfiar dels missatges reenviats i les cadenes. Solen estar mal escrits i amb faltes d'ortografia. Molts bulos demanen difusió.
Com identificar les notícies falses?
Consells
No oblidis que existeix el deepfake :la imitació de la realitat a través de la manipulació del contingut audiovisual.
Troba les diferències
Recursos útils
Bibliografia
Julibert, J. (2018). El poder de la mentida. Manipular la veritat per construir relats. Barcelona: Saldonar.
Amorós, M. (2018). Fake news. La verdad de las noticias falsas. Barcelona: Plataforma.
#Fake you. Fake news i desinformació. (2019). Barcelona: Raig Verd.
Bibliografia
Meira, I., Carvalho, B. P. (2021). Faig likes, per tant existeixo. Xarxes socials, periodisme i un virus estrany anomenat fake news. Barcelona: Takatuka.
Levi, S., Planas, M. (2021). Fake news. Que no ens enganyin! Guia pràctica sobre les notícices falses i la desinformació. Barcelona: Bindi Books.
López-Borrull, A. (2020). Bulos científicos. De la tierra plana al coronavirus. Madrid: Oberon.
"Saber que no se sap és molt millor que creure cegament en una cosa que és falsa." Jorge Galindo, periodista.
"Una veritat sense interès pot ser eclipsada per una falsedat emocionant." Aldous Huxley, escriptor.
LA DESINFORMACIÓ
Biblioteca Lacetània
Created on February 2, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Audio tutorial
View
Pechakucha Presentation
View
Desktop Workspace
View
Decades Presentation
View
Psychology Presentation
View
Medical Dna Presentation
View
Geometric Project Presentation
Explore all templates
Transcript
LA DESINFORMACIÓ
La comunicació
La comunicació, que està relacionada amb l'instint de coneixement, ens permet tenir consciència dels altres, del nostre entorn i de nosaltres mateixos.
Passem gran part dels nostres dies utilitzant internet (converses, cerca d'informació, oci)... Per què ho fem?
Perquè, com a espècie, hem de practicar l'activitat essencial per a la nostra supervivència: la comunicació.
L'instint de coneixement, al seu torn, sorgeix de la cerca de la seguretat i ens ajuda a prendre decisions.
El món de la informació
Vivim en un món ple d'informacions, no totes certes, que ens poden portar a l'equívoc i a les opinions formades a base de prejudicis. És per això que cal diferenciar entre la realitat subjectiva i la realitat objectiva.
6 de cada 10 espanyols creu que sap distingir entre notícia certa i notícia falsa.
INFOXICACIÓ
INFODÈMIA
MÓN DE LA INFORMACIÓ
La desinformació en la història
Font: tesorillo.com
Font: infobae.com
Font: wikipedia
Font: wikipedia
Persecució primers cristians
44 aC. Calúmnies contra Marc Antoni
Nazisme (1933-1945)
Oficina d'Influència Estratègica (2001)
La propaganda i els mitjans de comunicació nazis afirmaven que la causa de les desgràcies d'Alemanya eren els jueus.
Octavi va llançar una campanya de propaganda en contra de Marc Antoni. Posava frases a les monedes, tot calumniant-lo com si fossin tuits.
Els primers cristians van ser perseguits perquè corrien rumors que deien que eren caníbals, incestuosos i infanticides.
El Dep. de Defensa va crear l'OIE per difondre informació falsa que ajudés els EE.UU. en la guerra contra l'Afganistan.
Les primeres publicacions de fake news
"Great Moon Hoax" (The Sun)
El monstre del llac Ness (Daily Mail)
Litografia de l'"amfiteatre de robí" publicada en el 4t (de 6) article de The Sun. 28 d'agost de 1835.
La notícia, tal com va ser publicada al diari l'abril de 1934.
Font: Viquipèdia
Font: Daily Mail
...i alguna confusió!
La guerra dels mons (1938)
Font: wstam.com
Font: pinterest.com
Font: slate.com
El negacionisme
Font: wikipedia
Font: ccma
Font: NASA
Tot plegat ha comportat que molta gent desconfïi per sistema. Fins i tot de fets reals i provats!
3.5%
7%
Segons el I Estudio sobre el Impacto de las Fake News en España, de la Universidad Complutense de Madrid, el 90% dels espanyols ha compartit, alguna vegada, una notícia falsa. Dels quals...
89.5%
Classificació de les fake news
Segons grau d'intenció d'engany
Sàtira o paròdia
Connexió falsa
L'objectiu no és l'engany, però la informació podria portar a confusió, ja que el seu format és similar a les notícies autèntiques.
La comunicació no explica amb exactitud els fets que són notícia.
Contingut enganyós
Context fals
El contingut de la notícia és cert, però el context és fals.
Informacions que no són certes per perjudicar algú o alguna cosa.
Contingut manipulat
Contingut impostor
Suplantació de l'autoria.
Modificació del contingut de la notícia per al benefici propi.
Classificació de les fake news
Segons voluntat
Segons grau d'intenció d'engany
Errors involuntaris
01
Contingut inventat
No tenen mala intenció, però generen informació igualment perillosa.
El contingut és totalment fals.
Manipulació intencionada
02
Una notícia falsa s'escampa 6 vegades més ràpid que una de certa.
Continua
Classificació de les fake news
Segons voluntat
02
Manipulació intencionada
Formes de manipulació: Cherry picking: la notícia s'explica escollint de manera interessada una part de les dades. Telèfon trencat: informació boca-orella que perd detalls i precisió, fins a modificar-ne el contingut. Pot ser involuntari. Likes i followers comprats: pretenen exagerar la popularitat per mitjà de bots. Generalització: els mitjans fan que, d'un cas aïllat, la població pensi que tot/tothom és d'aquella manera. . Opinions com a veritats absolutes: gent que, opinant, ho ven com a única opció vàlida. Perquè siguin informacions certes cal que aportin dades que les verifiquin.
Els biaixos
Segons els nostres prejudicis, estarem més predisposats a creure unes informacions que unes altres.
01
02
03
04
05
projecció
efecte marc
arrossegament
autoritat
confirmació
Acostumem a atorgar a algú que admirem i respectem la total credibilitat de tot allò que diu (ídols).
Està demostrat que ens creiem més allò que coincideix amb el nostre punt de vista i les nostres creences, encara que siguin poc probables.
Tendim a creure que els altres diuen el que a nosaltres ens interessa que diguin, encara que no sigui ben bé així.
Solem valorar molt més la forma en què se'ns presenta la informació que no pas el seu contingut.
Ens inclinem a creure molt més una cosa només perquè un grup gran de persones ho creu.
Exemple
Exemple
Com identificar les notícies falses?
05
04
03
01
02
ÉS POSSIBLE
QUIN
ON
QUI
QUAN
ÉS L'AUTOR?
S'HA PUBLICAT?
S'HA PUBLICAT?
INTERÈS HI PODRIA HAVER AL DARRERE?
Preguntes clau
QUE ES TRACTI D'UNA SÀTIRA?
Preguntes clau
Coneixem el mitjà o la font? A quina ideologia serveix?
És conegut per tenir alguna ideologia en concret?
Cal que les informacions siguin recents.
Com identificar les notícies falses?
Consells
Fixar-nos en quina és l'adreça d'on prové la informació i no clicar si ens sembla sospitós (són habituals i vàlides adreces .cat, .es, .com, .org, .eu).
Llegir sempre més enllà del titular.
Desconfiar de fonts anònimes o de noms desconeguts.
Diferenciar entre opinions i fets. No és el mateix un periodista, que ha de seguir un codi deontològic, que un youtuber.
Les notícies que prometen cures miraculoses, alerten de desgràcies planetàries o parlen de teories de la conspiració solen ser fraudulentes.
Seguir perfils oficials i experts en la matèria (gencat, 112, Mossos, CatSalut, mitjans de comunicació coneguts...).
Els continguts morbosos acostumen a ser virals, però NO certs.
Contrastar amb altres fonts: si no apareix a altres mitjans, és sospitós.
Desconfiar dels missatges reenviats i les cadenes. Solen estar mal escrits i amb faltes d'ortografia. Molts bulos demanen difusió.
Com identificar les notícies falses?
Consells
No oblidis que existeix el deepfake :la imitació de la realitat a través de la manipulació del contingut audiovisual.
Troba les diferències
Recursos útils
Bibliografia
Julibert, J. (2018). El poder de la mentida. Manipular la veritat per construir relats. Barcelona: Saldonar.
Amorós, M. (2018). Fake news. La verdad de las noticias falsas. Barcelona: Plataforma.
#Fake you. Fake news i desinformació. (2019). Barcelona: Raig Verd.
Bibliografia
Meira, I., Carvalho, B. P. (2021). Faig likes, per tant existeixo. Xarxes socials, periodisme i un virus estrany anomenat fake news. Barcelona: Takatuka.
Levi, S., Planas, M. (2021). Fake news. Que no ens enganyin! Guia pràctica sobre les notícices falses i la desinformació. Barcelona: Bindi Books.
López-Borrull, A. (2020). Bulos científicos. De la tierra plana al coronavirus. Madrid: Oberon.
"Saber que no se sap és molt millor que creure cegament en una cosa que és falsa." Jorge Galindo, periodista.
"Una veritat sense interès pot ser eclipsada per una falsedat emocionant." Aldous Huxley, escriptor.